Viatjant amb… Jordi Prat (II)

EL VALOR DELS “STUNTMAN”

Quina és la diferència entre immortalitat i història, entre glòria i reconeixement i entre record i mite? Binomis tots ells molt similars que al igual que cordura i bogeria tan sols són separats per una línia molt prima, la mateixa que de vegades estableix els límits entre realitat i ficció.
El cinema, ben anomenat setè art i definit també encertadament com a fàbrica de somnis, és i ha estat des de sempre l’escenari ideal per conjugar un bon grapat de conceptes paral·lels i antagònics, capaç d’entronitzar als que menys s’ho esperaven i deixar en un discret segon pla a d’altres potser dignes d’una major distinció.

És en aquesta tesitura que hi podríem situar els anomenats “stuntman”, especialistes o “daredevils”, els encarregats de les escenes perilloses que tothom pensa que duen a terme els protagonistes amb la facilitat de fregir un ou. Professionals anònims absolutament imprescindibles d’ençà que el gènere començà a crèixer. Segurament i sens cap mena de dubte un dels pioners en consolidar el seu paper fou Enos Edward Canutt, conegut pels capricis d’un error periodístic com a Yakima Canutt. Campió de rodeo, entrà en el cercle de Hollywood de la mà d’astres com Tom Mix o Douglas Fairbanks però seria amb el tàndem John Ford / John Wayne amb els que acabaria consolidant la seva carrera, primer com actor i després com especialista. Si haguéssim de triar una sola aportació del seu repertori inevitablement seleccionaríem fragments de “La diligència” (Stagecoach) (1939), rodada en alguns paratges de Monument Valley, en que tant doblant a Wayne com fent d’indi saltava entre els cavalls del carruatge a tota velocitat fins el punt de passar-hi 

De Canutt, John Wayne a banda de l’amistat i aprendre a caure de la montura i barallar-se sense prendre mal, n’adaptà trets que formarien part de la seva personalitat cinematogràfica com el peculiar accent o la forma de caminar. Com a “stuntman” ideà tècniques i mecanismes per millorar la seguretat de les escenes de risc així com la dels encarregats de dur-les a terme. No és casual doncs que fos ell l’escollit per dirigir la famosa seqüència de la cursa de quadrigues de “Ben-Hur” que costà cinc mesos de treball intens i dedicació. A banda d’un munt d’accidents, costelles fisurades, espatlles dislocades, fractures simultànies en els dos turmells, trencament del tabic nasal, lesions intestinals i un Oscar honorífic l’any 1967, quin percentatge de gent recorda avui a Yakima Canutt i qui reconeix a John Wayne com a “The Duke”? 

 

Jordi Prat organitza viatges personalitzats als Estats Units d’Amèrica. No t’ho perdis i contacta’l! Descobriràs Amèrica com mai hauries imaginat.

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Email this to someone
email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *