Una història curiosa, l’home que volia que els palamosins parlessin volapük

August Jiménez Loira, va ser un personatge que ha passat desapercebut per la història palamosina fins el punt que avui en dia és un complert desconegut. Però darrere seu hi ha una història curiosa que es relaciona amb una època on imperaven les conviccions fermes, la voluntat de progrés i la necessitat de comunicar i fer-se entendre.

Començaré explicant que August Jiménez va ser comandant de Marina de Palamós a la dècada de 1880. Durant la seva regència, el 1884 va impulsar la creació de la Junta Local de la Sociedad Española de Salvamento de Naufragos. L’activitat d’aquesta associació li va permetre relacionar-se amb els promotors d’algunes publicacions culturals i literàries que hi havia en aquells anys a la nostra vila. Això li va permetre col·laborador assíduament al periòdic Semanario de Palamós, un butlletí que es va publicar entre els anys 1883 i 1888.

Però Jiménez no va destacar per escriure lluïdes cròniques de societat ni articles incisius que belluguessin consciències. La seva singularitat es troba en que va ser l’introductor i divulgador del volapük a Palamós, un idioma no gaire conegut i de la que poca gent ha sentit mai parlar.

El volapük va ser una llengua vehicular creada pel sacerdot alemany Johann Martin Schleyer el 1879 amb la intenció de facilitar la comprensió entre persones de distintes cultures. En els seus primers anys va aconseguir un gran èxit i s’estima que va arribar a tenir uns 100.000 parlants.

August Jiménez va trobar en aquest llenguatge artificial una solució a la necessitat diària que tenia la comandància de marina de Palamós d’haver-se d’entendre amb capitans i patrons danesos, suecs, austro-hongaresos, grecs, maltesos, anglesos, algerians, russos, portuguesos i altres vinguts d’arreu sense la mediació d’un intèrpret. El que inicialment va ser un simple interès per aprendre volapük es va convertir en una obsessió. Entre els anys 1886-1887, August Jiménez va col·laborar i va ser corresponsal a Palamós de la revista Volapük, una publicació mensual que es definia com a literària, científica, que era l’òrgan visible de la Sociedad Volaputista Matritense i que tenia la seva seu a la capital de l’estat.

En poc temps Jiménez va passar de ser considerat un simple deixeble a tot un professor, un infatigable propagandista d’aquesta llegua universal a la nostra contrada. Però no obstant tots els esforços que va fer per divulgar i popularitzar aquesta llengua, els palamosins no van mostrar gaire interès per una parla artificial; ningú volia aprendre un idioma que no pertanyia a cap poble ni nació coneguda. Estudiar un idioma nou i estrany suposava una inversió de temps massa arriscada, sobretot quan això no t’assegurava que el teu interlocutor també conegués aquesta llengua. A aquests inconvenients cal afegir-ne d’altres relatius a la complexitat de la gramàtica en comparació a l’Esperanto i les greus discrepàncies entre les diferents associacions de parlants d’arreu d’Europa. Tot plegat va provocar el declivi del volapük i la seva pràctica desaparició.

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Email this to someone
email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *