Sabíeu que el cap de Palamós té nom?

Ferran Colom, segon fill del descobridor del nou món, va ser un destacat cosmògraf i humanista. El 1517 va iniciar un viatge per aplegar informació per a elaborar una cosmografia d’Espanya. Amb aquest objectiu va cabotejar la costa catalana registrant la situació de pobles, ports i accidents geogràfics. En la seva obra coneguda amb el nom de Descripciones (1517-1523) va deixar escrit que “desde Tarragona al cabo de aguas frías hay veinticuatro leguas. Va la costa al nordeste cuarta al este. Esta el cabo de aguas frías en XLIIII grados y medio. En medio de dichos dos esta Barcelona y junto al cabo está Palamós que es otro puerto”.

Si mirem qualsevol mapa físic de Catalunya actual comprovarem que el cap d’Aigües Fredes no apareix referenciat enlloc. Llavors a quin lloc fa referència? Es podria tractar d’un topònim que ja no s’utilitza o que ha caigut en dessús? Anem a desvetllar aquest enigma.

Primer cal comentar que la latitud “XLIIII grados y medio” és errònia i forma part de les moltes imprecisions topogràfiques que apareixen tant en els seus escrits com en d’altres geògrafs contemporanis seus. Ens fixarem però que Ferran Colom  relaciona clarament el cap d’Aigües Fredes amb Palamós, especificant que es troba junt a aquest.

La primera menció del cap d’Aigües Fredes, o en aquest cas Aygafreda, associat amb la nostra vila apareix en una carta pisana realitzada entorn el 1300 que es troba a la Biblioteca Nacional de França. En una altra obra cartogràfica catalana del segle XV també es pot llegir “c.d. aqua frede” al costat del topònim de Palamós. A partir de 1595 aquesta denominació ja es pot llegir a diferents mapes clarament associada al cap de Palamós, amb una nova aportació que val la pena remarcar. El cap d’Aigua Freda apareix també acompanyat el nom de cap de Dragó, es a dir “Cap d’aygua freda o Cap Dragonis”. Així queda clarament descrit en diversos mapes gravats de Palamós i el seu entorn realitzats entre 1646 i 1702 per gravadors com Secco, Barentsz, de Fer, Christ o Mortier i que no dubten en situar el cap d’Aigua Freda on avui hi ha Palamós.

A partir de totes aquestes evidències cal concloure que cap d’Aiguafreda és l’accident geogràfic que avui coneixem pel cap de Palamós o Sa Punta, es a dir el promontori rocallós que forma una península des de la Catifa fins a Les Pites. Sembla que aquesta denominació va ser habitual entre els segles XIII al XVII. En la darrera centúria, entre el 1600-1700, el cap de Palamós també va ser conegut indistintament amb els noms de cap d’Aigua Freda o de Dragó. Aquests topònims van deixar de ser emprats amb l’arribada del segle XVIII, van caure en desús i van desaparèixer definitivament dels mapes que representen el territori.

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Email this to someone
email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *