Quan Palamós valia una missa!

Permeteu-me explicar una història prou curiosa que es remunta al segle XVII i que pretén relacionar la vila de Palamós amb una de les composicions musicals més importants d’André Campra, un dels mestres més destacats del barroc francès.

Per anar a l’origen de la història caldrà recular en el temps fins a la Guerra dels Nou Anys, que es va lliurar a Europa i a Amèrica durant els anys 1688-1697 entre el Regne de França i diferents països europeus, entre els que s’hi trobava Espanya.

Dins d’aquest context, el 1694 es va produir el setge i la presa de Palamós, un episodi més de la Guerra dels Nou Anys en territori català. Palamós ja era llavors una vila portuària important, estava fortament emmurallada i disposava d’una ciutadella a Sa Punta. La vila tenia un gran valor estratègic i operatiu, representava un punt de desembarcament de soldats i queviures al sud de Roses i un enclavament on exercir un ampli control marítim. Després de la gran victòria francesa a la batalla del Ter, que va tenir lloc el dia 27 de maig de 1694 al llarg dels bancs i guals de dit riu, el 30 de maig el mariscal de Noailles, comandant de les tropes franceses, va arribar a Palamós amb tota l’armada. Entre els dies 2 i 6 de juny la vila va patir un setge i un bombardeig fins que es va obrir una esquerda a les muralles. El dia 7 les tropes franceses van efectuar l’assalt final contra l’escletxa i el portal de Terra prenent la vila i fent sis-cents presoners. L’endemà es van preparar per atacar la ciutadella. Després de dos dies més de bombardeig, castigant els murs de la fortalesa, el governador de la plaça va decidir rendir-se. La presa de Palamós va ser celebrada com una gran victòria en terres hispàniques.

Uns dies després la joiosa notícia va arribar a oïdes del rei francès Lluís XIV. El 23 de juny el monarca va enviar una carta a François Harday de Champvallon arquebisbe de París perquè  encarregués la composició d’un Te Deum per celebrar la presa de Palamós. El  Te Deum era una missa cantada, un himne tradicional d’acció de gràcies, que s’acostumava a entonar en moments de celebració. Era compost en llatí i prenia el nom del seu primer vers “Te Deum laudamus” (A tú Deu et lloem).

Champvallon va passar l’encàrrec a André Campra (1660-1744), un dels millors compositors del moment i mestre de capella de la catedral de Notre Dame de París. Feia poc que era a la capital francesa, justament aquell any de 1694 s’hi havia traslladat per desenvolupar les funcions de mestre de capella a l’església dels jesuïtes, però en pocs mesos va fer el salt a la catedral de Notre-Dame. L’arquebisbe  va remarcar a Campra que el rei volia una composició magnificent i que per tant no s’estigués de res. Amb aquest objectiu va rebre una substanciosa quantitat de diners per ampliar l’orquestra amb músics addicionals i poder respondre així a les expectatives. Campra es va posar a treballar i va tenir  enllestit el Te Deum un mes després de la presa de la vila empordanesa. El juliol de 1694 l’obra es va interpretar a Notre-Dame. La festa litúrgica es va acompanyar de focs d’artifici davant de la plaça de l’ajuntament. Sota el pedestal dels focs hi havia una inscripció que deia: “Nous recevrons la Paix des mains de la Victoire” (Rebrem la Pau de mans de la Victòria).  A aquest primer Te Deum composat el 1694 en va seguir un altre el 1729 i una missa cantada de Requiem (Messe des morts) que van fer créixer la reputació d’aquest mestre fins a convertir-lo en un dels compositors de música sacra més importants d’aquell moment.

 

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Email this to someone
email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *