La creació de la bandera empordanesa i els palamosins que hi van contribuir.

El 20 de juny de 1916, ara fa més de 100 anys, un grup d’empordanesos establerts a Barcelona van constituir l’Ateneu Empordanès. Era un societat hereva el Centre Empordanès que havia estat vigent en aquesta ciutat entre els anys 1891-1894 i que alhora derivava d’una altra molt anterior fundada el 1884 amb el nom de Centre Empordanès Gracienc. Aquestes entitats tenien l’objectiu de conservar, millorar i expandir l’esperit i manera de ser de la gent de l’Empordà i aportar el seu gra de sorra en la construcció d’una Catalunya ideal.

L’Ateneu Empordanès es va fundar en un moment molt difícil per l’associacionisme cultural català sota l’opressió de la dictadura del general Primo de Rivera. No obstant aquests entrebancs va sortir-se’n amb l’ajuda de molts residents de la nostra terra a la capital catalana i va perdurar, amb alts i baixos, fins el 1939. Entre aquests hi havia alguns Palamosins que hi van tenir un paper destacat.

El 30 de juny es va escollir la seva junta directiva de la que van formar part els palamosins Faustí Cabarrocas i Antoni Mauri, com a secretari i vicesecretari respectivament (Cabarrocas arribaria a ser-ne vicepresident el 1920). No va ser l’única contribució palamosina a aquesta entitat doncs el propi ajuntament de Palamós també va donar un ferm suport i es va inscriure com a soci col·lectiu de l’Ateneu.

La seva seu social estava situada al número 11 del carrer del Pi o hi havia l’edifici de Foment Nacional del Treball. El 1917, en un dels seus balcons, els socis van decidir penjar-hi una ensenya, que es pot considerar la primera bandera empordanesa coneguda. Durant alguns anys va esdevenir una icona representativa dels empordanesos que residien a la ciutat comtal i que alguns intel·lectuals afectuosament  anomenaven “fills de la Catalunya grega”.

Aquesta bandera va quedar molts anys oblidada fins que recentment en vaig trobar una fotografia en una publicació de l’època. Tot i que inicialment havia de tenir quatre barres horitzontals, el seu disseny definitiu presentava un fons amb tres barres verticals de color vermell o grana intercalades amb altres tres d’un groc intens. Eren els colors de l’escut dels comtes d’Empúries tot i que se’n va variar l’orientació horitzontal per franges disposades en vertical. Al bell mig de l’ensenya hi apareixia una representació de Pegàs pintat de color blanc, el conegut cavall alat de la mitologia clàssica, una imatge treta de les antigues monedes gregues emporitanes. Aquesta figura faunística era un reconeixement a les arrels empordaneses, fermament lligades a la ciutat grega d’Emporion, tot i que també s’interpretava alhora com un símbol de progrés i un emblema del caràcter expansiu i jovial dels empordanesos.

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Email this to someone
email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *