Frederic Pujulà, el palamosí que va ser membre de Els Quatre Gats

 

GABRIEL MARTIN | Poca gent sap que un palamosí va formar part de Els Quatre Gats, qualificat com el grup d’artistes i intel·lectuals més importants de la Barcelona modernista. Aquest va ser l’escriptor, poeta i dramaturg Frederic Pujulà i Vallès (1877-1963) que va néixer al bell mig del barri vell, a la plaça de la Vila. Després de passar uns anys a Cuba, a finals del XIX, va anar a cursar la carrera de Dret a Barcelona. A la capital catalana ben aviat va iniciar la seva activitat literària. Les primeres incursions en el camp de les lletres les va fer a la seva vila natal, a la revista “La Senyera” de Palamós per després escriure en castellà en diversos diaris barcelonins on publicava contes i crítiques. Des de principis del segle XX, va col·laborar en publicacions periòdiques de caràcter catalanista i nacionalista com són “Llibertat”, “El federalista”, “L’autonomista”, “Llevant” i “Joventut”. És, de fet, com a redactor d’aquesta darrera revista, que Frederic Pujulà va desenvolupar la part principal de la seva activitat literària inscrita dins del modernisme cultural català, una etapa que es va tancar amb la publicació, l’any 1912, de l’obra Homes artificials, primera novel·la de ciència-ficció escrita en català.

http://www.elpunt.cat

Tant bon punt Pujulà va arribar a Barcelona es va endinsar molt ràpidament en l’ambient cultural de la ciutat. Va començar a freqüentar Els Quatre Gats, un local inaugurat el 1897 on s’hi feien exposicions, tertúlies i espectacles que atreien els lliurepensadors del moment. El palamosí es va integrar paulatinament als cercles intel·lectuals de Els Quatre Gats participant en les activitats culturals i espectacles que s’organitzaven a la taberna. Va entaular amistat amb artistes i escriptors de la seva generació com Pablo Picasso, Ramon Cases, Ricard Opisso, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Joaquim Mir, Pere Romeu, Eugeni d’Ors i Anglada Camarasa, entre molts.

El juliol del 1899 Pujulà va conèixer a Picasso amb només 17 anys. El jove artista tenia una tendència precoç a envoltar-se d’intel·lectuals, grans habilitats socials i molt talent. La seva simpatia i el fet que era capaç de dibuixar i pintar amb una gran precisió i velocitat van despertar l’admiració dels integrants del grup, incloent el propi Pujulà.

El febrer del 1900, Picasso va omplir la sala gran de Els Quatre Gats amb al seva galeria de retrats, entorn a cent. Pujulà en va escriure una crítica favorable a Las Noticias. Gràcies al seu relat coneixem el contingut i la forma en que es va dur a terme l’exposició. Eren dibuixos fets amb carbó, tinta i, en algunes ocasions, acolorits amb aquarel·la. Estaven penjats directament als murs de la sala, un damunt dels altres sense marc i ordre aparent. El seva mida reduïda i el fons obscur que els envoltava fan pensar es devien realitzar amb la intenció de publicar-los en les revistes artístiques i humorístiques del moment.

Picasso va retratar el seu cercle d’amics, tot plegat artistes i escriptors, la majoria dels quals eren veritables representants de la vida artística i cultural catalana. Federic Pujulà va servir de model al pintor malagueny, fins el punt que el va ret

 

ratar en cinc ocasions. El representava sovint mirant directament a l’espectador, realçar-ne la imatge de personatge tibat i saberut, amb un llarg bigoti, amb una pipa als llavis i un barret d’ala ampla que portaven els artistes i escriptors de la Barcelona bohèmia. De tots els retrats que li va fer destaca una obra on Pujulà apareix vestit de gautxo, peça que fins ara es pensava que era un cartell publicitari per a una obra de putxinel·lis als Quatre Gats que es deia Dramas criollos. Però sembla que mai hi va haver un espectacle de putxinel·lis amb aquell nom. Va ser en un local de la Gran Via on es va representar un espectacle de gautxos. Pujulà i un jove Eugeni d’Ors, en broma, van voler emular aquell xou amb trabucs i tot, a

Els Quatre Gats, i aquest és el moment que Picasso va reflectir en el seu retrat.

L’exposició va servir per integrar plenament a Picasso a l’ambient dels Quatre Gats, grup del que en va formar part fins el 1904 quan es va traslladar a viure a París. Pujulà va continuar vinculat als ambients artístics barcelonins, una prova d’això és un retrat a l’oli que li va dedicar el pintor Segundo Matilla entre els anys 1907-1914  i que avui es troba al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). És una representació de cos sencer on l’escriptor palamosí es mostra més madur, doncs ja tenia més de 30 anys, elegantment vestit i amb un barret bombí lluint una profusa barba i un ampli bigoti cargolat a la moda de l’època.

 

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Email this to someone
email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *