En Manelet, una llegenda de fantasmes al Castellet

Palamós conserva locals emblemàtics com el Castellet, un lloc on el temps sembla haver-se aturat. Els seus murs de pedra actuen com un contenidor que atresora un bocí de temps que ens fa viatjar segles enrere, quan aquell espai va formar part del palau reial medieval que dominava l’antiga rada portuària, on avui hi ha la Planassa. La història d’aquest edifici apareix sobradament recollida en diversos manuscrits i documents antics que ens permeten seguir el seu devanir amb força lucidesa.

Però hi ha una altra història del Castellet que no apareix als llibres, que ha quedat en el record de la gent, que forma part de la memòria dels més vells i que se’ns presenta en forma d’un relat imprecís envoltants de misteri. Aquest és el cas de la llegenda d’en Manelet que tot seguit passo a explicar.Hom conta que aquest personatge era un pescador local, que en una època llunyana molt poc precisa que podrien situar al tombant dels segles XIX i XX, acudia cada tarda on avui hi ha el Castellet per a fer una copa amb els amics, jugar una partideta i fer la xerrada abans de tornar cap a casa. Cada dia, quan les barques arribaven a port aquest local era el punt de trobada d’en Manelet i els seus companys pescadors, on compartien anècdotes, comentaven la jornada i valoraven les captures.

Va succeir un dia que en Manelet va tenir la mala sort de caure del pal major del llagut des d’una alçada considerable. L’accident li va provocar una fractura molt greu al fèmur que el va deixar coix i inútil de per vida. En Manelet ja no va poder sortir a feinejar mai més amb els seus amics, però cada tarda mai faltava a la trobada que feien al Castellet, a ofegar les penes amb una mica de vi claret i aiguardent. Quan els congregats portaven ja estona asseguts sentien les passes d’un home coix que arrossegava la cama i ja deien:

-Mireu, ja arriba en Manelet.

Així va ser durant anys, fins hi tot durant dècades diria jo. Però un bon dia en Manelet va faltar a la cita. Els companys en veure que aquell dia no venia es van estranyar i van convenir apropar-se a casa seva per a veure que li havia passat. Quan ja hi eren van veure que del portal de can Manelet en sortia el rector que els va donar la mala notícia de la mort del pobre coix.

Des d’aquell dia explica la llegenda que els que es queden fins molt tard al Castellet quan el local està buit i en silenci encara poden escoltar les passes d’una ànima en pena que camina arrossegant una cama. És el fantasma d’en Manelet que es resisteix a abandonar al local i tot i difunt cada dia segueix acudint a trobar-se amb el seus companys com si fos una rutina que no es pot trencar.

Un dia parlant amb el propietari del Castellet sobre aquesta història em va explicar que coneixia be aquesta llegenda però em va assegurar que tant ell com els seus subalterns s’ha quedat fins ben tard moltes vegades i que mai ha sentir cap soroll o remor estrany que donés validesa a aquest relat. Per tant ho deixarem aquí, com una de les poques rondalles de fantasmes que es conserven a la nostra vila tot dient allò de “se non è vero, è ben trovato”.

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Email this to someone
email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *