Els primers maçons de Palamós, la Lògia La Paz

El 25 de novembre de 1883  es va inaugurar la primera Lògia maçònica de Palamós amb el nom de La Paz, sota l’obediència del Gran Oriente d’Espanya, molt influït per la francmaçoneria francesa. Aquest esdeveniment es va dur a terme amb gran lluïment i amb una nombrosa concurrència d’afiliats maçons que van venir de tota Catalunya. La lògia palamosina era una organització de caràcter discret que reunia a individus agrupats sota un precepte de fraternitat que es definia com una associació filantròpica, filosòfica, simbòlica i no religiosa, de propietat iniciàtica i amb la finalitat d’impulsar el progrés moral i intel·lectual a la nostra vila.

En els seus inicis la lògia va comptar amb 37 germans, amb una mitjana d’edat de 36 anys, i encara que amb diversificació professional, hi tenien un pes específic els tapers i els mestres. D’entre els seus components més importants val la pena destacar-ne Zoilo Nacente, professor i alcalde republicà i Joan Ferrer Quintana secretari municipal. Aquests dos personatges, anys més tard, van ser els principals impulsors de la construcció del cementiri municipal que encara conserva una important simbologia maçònica. El primer objectiu d’aquesta fraternitat va ser donar a conèixer el seu pensament als seus conciutadans. El 9 de novembre de 1883 els components de la lògia van celebrar una xerrada a la qual van convidar a moltes senyores i senyoretes, per explicar els fonaments de la maçoneria i esvair alguns dubtes i prejudicis que els havia imbuït el capellà des del púlpit de l’església. Una bona ocasió per justificar les seves conviccions, les activitats que duien a terme i perquè “no creguessin que es menjaven els nens crus”(com els havia dit el rector).

A finals del segle XIX, en tots els pobles el rector era el confident del sexe femení, i aplegava al seu entorn les dones més distingides del poble com si fos un harem. Aquesta incursió entre les seves feligreses li va resultar ofensiva, una violació del seu àmbit d’actuació. Just un mes després, el reverend cura, aprofitant la data assenyalada del 25 de desembre de 1883 va anatematitzar, execrar i expulsar de la comunitat religiosa tots els franc-maçons palamosins i per extensió també els de la comarca. Però això no va ser un impediment perquè la lògia La Paz continués organitzant xerrades informatives. Ignorant els advertiments del prevere el 13 de gener de 1884 va tornar a reunir algunes dones interessades en les activitats de la francmaçoneria.

Un dels objectius principals de la maçoneria palamosina el trobem en el terreny educatiu. Dos components de la pròpia lògia, Zoilo Nacente i Domènec Deulofeu van fundar, construir i dirigir un col·legi privat d’ensenyament laic a la nostra vila que es trobava al carrer Cervantes. Els maçons palamosins posaven així en pràctica aquell ideal de l’època que deia que “el único camino que conducir puede a la prosperidad y bienestar de los pueblos es el de la instrucción bien dirigida”. El col·legi laic ràpidament va adquirir una gran popularitat davant dels altres que hi havia de tendència religiosa. L’èxit del projecte cal cercar-lo no només en els continguts si no també en el tracte que dispensaven als alumnes, la premsa de l’època ho detallava així: “a los alumnos a quienes se trata, no como lo hacían antiguamente la generalidad de los profesores con el puntero y la clavetcada palmeta, si no con la cariñosa voz de la represión empleando el estímulo y la aplicación para educar al alumno”.

El 22, 23 i 24 de desembre de 1883 el col·legi laic de Palamós va celebrar els seus exàmens. Va ser un acte solemne que va comptar amb la presencia de Joan Ferrer Quintana secretari de la corporació municipal i, com ja hem explicat, un dels altres maçons il·lustres de la lògia. Durant l’acte la junta local d’instrucció pública va felicitar amb sentides paraules la feina impulsada per Nacente i Deulofeu.  Els diaris també se’n feien ressò: “los directores pueden estar satisfechos, pues el resultado obtenido en los exámenes verificados son el mayor lauro que puede apetecer el hombre que se dedica a la educación o instrucción de la infancia”.

Va sobtar entre els participants de l’acte l’absència del vocal d’aquesta junta, càrrec que ostentava el rector de la parròquia. La mateixa premsa de l’època justificava aquest subterfugi explicant que: “la maçoneria va ser l’obstacle principal de que el reverend cura no assistís a un acte de tanta importància”.

A principis del segle XX l’escola laica encara era ben viva a la nostra vila. Altres poblacions amb una important presència de germans maçons van seguir el mateix exemple al llarg de la costa i van inaugurar altres centres educatius a Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Blanes i Portbou.

Els maçons palamosins de la lògia La Paz estaven integrats en una heterodòxia notòriament plural i tenien una bona relació amb l’important centre espiritista de la localitat. Els unien els ideals de lliure pensament de l’època fins el punt que els propis espiritistes qualificaven als maçons com a “germans de progrés”. Els dos grups sovint confluïen en la celebració de múltiples actes civils. El 4 de novembre de 1884 els espiritistes de la vila van acompanyar el cos inanimat d’una germana en creences al cementiri civil de Palamós, que llavors tenia el seu emplaçament a sota del Pedró. La lògia maçònica va prestar a l’acte la seva col·laboració, assistint-hi tots els seus membres, als que s’hi van afegir molts particulars del municipi. Els professors laics de la vila, els ja nomenats Zoilo Nacente i Domènec Deulofeu que un diari de l’època presentava com els “estirpadors de l’obscurantisme i propagadors del racionalisme”, van formar part de la comitiva.

També notable va ser la col·laboració dels maçons amb una altra associació palamosina, el grup Cosmopolita, vinculat a la lliga Universal Anticlerical de Lliurepensadors fundada pel periodista i pedagog Bartomeu Gabarró el 1882 i que presidia Blas Marchante. Aquest col·lectiu de lliurepensadors palamosins estava format per una cinquantena d’individus i ràpidament va adquirir una gran rellevància. El 1885 van organitzar a Palamós el Congrés Regional de la Unió Espanyola de la Lliga Universal Anticlerical de Lliurepensadors amb un gran èxit de públic vingut d’arreu. Per finalitzar, com a curiositat, remarcaré que Bartomeu Gabarró el 1888 va ser admès a la Lògia La Paz amb el nom simbòlic d’Arnaldo.

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Email this to someone
email

2 thoughts on “Els primers maçons de Palamós, la Lògia La Paz

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *