El carnaval de Palamós té prop de 300 anys d’història

GABRIEL MARTIN | El carnaval de Palamós és la festa d’hivern més important de la vila i un dels carnavals pioners de la Costa Brava. Una festa ineludible del calendari local. Les primeres notícies documentals conegudes de la celebració d’aquesta festa a Palamós es remunten al segle XVIII. No pas perquè s’iniciés aleshores, sinó perquè és a partir d’aquest segle quan comencen a aparèixer referències evidents de la seva activitat.

Aquesta manifestació, probablement deu tenir les seves arrels a l’Edat Mitjana. Alguns documents notarials dels segles XIV i XV constaten la importància que tenia aquesta data festiva a Palamós. El dia de carnaval era un moment significatiu en el calendari local, com ho eren Nadal, Sant Joan, Sant Marc, Sant Pere o Sant Miquel, unes jornades especials en el calendari econòmic feudal. Era un dia assenyalat que determinava el termini de pagaments, arrendaments, lloguers i l’elecció de càrrecs públics. A tall d’exemple, el 7 de gener de 1479 es va produir el nomenament del batlle de Palamós concedit per rei Joan II a favor de Pere Vidal pel trienni que començava precisament el dia de Carnestoltes.

Fora d’aquestes petites citacions, les referències antigues sobre el carnaval de Palamós són molt escasses. Encara cal buidar el contingut de molts documents antics i arxius notarials  per a disposar de més informació sobre aquesta manifestació festiva a la nostra localitat. No obstant això, hi ha algunes dades que permeten assegurar que, com a mínim, el carnaval de Palamós compta amb prop de 300 anys d’història. Les citacions apareixen en el llibre de comptes de la vila que es guarda en el Servei d’Arxiu Municipal de Palamós. La primera referència és remunta a l’any 1724 quan els jurats de la vila van enviar a Girona un emissari per a informar a l’excel·lentíssim governador Baró d’Huart de com havia transcorregut la nit de Carnestoltes. Cal recordar que el ball de Carnestoltes era una dels poques festes permeses en la via pública que es celebrava durant la nit, sota la lluminària de llànties i torxes. Una colla de ministrils feien sonar els seus instruments mentre la gent engalanada i amb la faç coberta amb màscares ballava de forma disbauxada.

La segona referència documental de la celebració dels carnavals a Palamós es troba en el mateix llibre citat i és del 1755. El 7 de febrer d’aquell any va arribar a l’ajuntament una ordre prohibint les màscares i les diversions públiques per Carnestoltes. Aquesta privació és un indici, per se, de la importància social i comunitària que havia adquirit la festa a Palamós, equiparable al d’altres poblacions dels voltants. No se sap per quina raó es va prohibir aquesta manifestació, ni què pertorbava a les autoritats provincials. Potser el llibertinatge, el comportament desbocat o els excessos dels concurrents? Un conflicte amb la moral catòlica de l’època?

Es estrany si tenim en compte que sovint el clero i els religiosos regulars també participaven de la festa. En algunes poblacions, fins hi tot relaten com els capellans assistien als àpats i al ball. En aquest sentit, el 1771 es troben noves referencies de la celebració del carnaval en el llibre de despeses del convent dels Agustins de Palamós. Els frares regulars del cenobi aprofitaven la data per elaborar una menja tradicional que entre el 1771 i 1814 van anomenar cassola de dimecres de Carnestoltes i entre 1815-1833 va rebre el nom de cassola de Dijous Gras o Llarder, indistintament. Era un guisat molt habitual als convents agustinians des de finals de l’edat mitjana i es menjava entre setmana.

Es preparava amb productes porquins, procedents de la recaldrà fer la feina meticulosa i pacient de buidar el contingut dels fons dels arxius. ent matança de gener-febrer, tot ben barrejat amb ous. Era una manera d’exhaurir les excedències de dos productes que, a priori, estaven prohibits durant la Quaresma. A l’esmentat llibre hi apareix la descripció d’alguns dels ingredients que intervenen en aquesta ollada: dues dotzenes d’ous, entre 8 i 16 peus de moltó, sucre, canyella i dues llimones. En la versió palamosina del plat s’hi afegien fideus, així apareix clarament anotat: “mitja arroba de fideus per la cassola de dijous gras”.

Per tant, gràcies a aquestes notícies esparses ara sabem que el carnaval se celebrava de manera habitual i normal des de fa molt més temps que les primeres mencions que apareixen a la historiografia oficial que situen el seu origen a mitjans del segle XIX. De ben segur que amb el temps i amb la lectura de nous manuscrits apareixeran altres referencies que potser ens permetran recular encara més en el temps. No es pot descartar cap hipòtesi, però primer caldrà fer la feina meticulosa i pacient de buidar el contingut dels fons dels arxius.

 

Share this...
Share on Facebook
Facebook
Email this to someone
email

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *